UNA JORNADA A L’ESCOLETA
Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).
Jo vaig fer les pràctiques a l’Escoleta Son Fuster Nou al polígon de Son Fuster a l’aula de 1-2 anys, l’aula dels ESCULTORS i la jornada transcorria de la següent manera:
- Arribada dels infants acompanyats dels pares
- A l’estora els infants juguen amb els cotxes, mentre van arribant tots
- Hi som tots, és hora d’endreçar. Els nens encara no adrecen les joguines sols però és lògic si tenim en conte que encara són molt petits i així i tot ells ens ajuden a fer-ho
- Després d’arraconar ens asseiem tots en rotllo per donar-nos el bon dia i mirar, amb les fotografies de cada un dels nens, qui ha vengut a classe i qui ha quedat a casa.
- Bon dia!!
“ BON DIA, BON DIA, BON DIA EL DEMATÍ,
LA LLUNA S’AMAGA I EL SOL DEIXA SORTIR.
BON DIA, BON DIA, BON DIA EL DEMATÍ,
FEIM FORA LA MANTA I SORTIM CORRENT DEL LLIT.
BON DIA, BON DIA, BON DIA A TOTHOM,
BON DIA, BON DIA, BON DIA A TOTHOM.
BON DIAAAAA!!!”
“ CADA DIA EL DEMATÍ, CANTA EL GALL:
KIKIRIKI
I LA GENT MITJA ADORMIDA, ES DESPERTA DE SEGUIDA.
CADA DIA EL DEMATÍ, CANTA EL GALL:
KIKIRIKI!!!
“BON DIA, DIA. BON DIA SOL.
BON DIA OCELLETS, BON DIA A TOTHOM!!!”
“BON DIA, MOLT BON DIA
COMENÇA EL DIA
AMB ALEGRIA.
BON DIA, MOLT BON DIA
COMENÇA EL DIA
AMB SIMPATIAAAAAAAA!!!
- Mirem de què hem de berenar avui... Mmmmm... poma... com aquesta? Sííííí. A continuació agafem el dibuix de la fruita que hem de berenar i l’aferrem al velcro de la paret.
- A continuació, asseiem els nens o ajudem a seure’ls-el a la taula per a berenar i després de berenar ens en anem al pati.
- L’hora del pati ens ajuntem amb els FOTÒGRAFS, els nens de 1-2 grans.
- Després del pati, a les 10:45 i una vegada a l’aula, hem jugat amb els objectes del joc heurístic (pots de plàstic i anelles).
- Devers les 11:10, es preparen els baveralls de cada un dels nens i les tovalles per rentar-los les mans i la cara després de dinar. A continuació recollim els objectes del joc heurístic i asseiem als nens a la taula. Les hi posem els baveralls i esperem que na Marga ens dugui el dinar (11:30) mentre cantem una cançoneta que diu així:
- “ NYAM, NYAM... BON PROFIT,
- NYAM, NYAM... BON PROFIT,
- NYAM, NYAM BON PROFIT,
- MOLTES GRÀCIES IGUALMENT!!!
-
- Després de dinar, les hi hem rentat les manetes i la careta. Les hi llevem els baveralls, les hi donem un poc d’aigua i finalment els asseiem a la catifa on hi ha joguines per jugar mentre anem canviant els bolquers un per un abans d’anar a fer la migdiada.
- Una vegada canviats tots el bolquers, hem recollit les joguines amb què hem jugat i ens en hem anat a l’aula dels “FOTÒGRAFS” (12:30) a dormir una estoneta.
- Devers les 14:15/14:30 els nens s’han despertat i així com s’han anat despertant les hem anat passant als canviadors per tornar-los a canviar els bolquers i netejar-los.
- A les 14:45/15:00 berenem.
- Els pares vénen a recollir els infants, encara que en hi ha que queden una estoneta més, però el meu dia a l’escola ha acabat aquí.
- Els hàbits d’higiene (canvi de bólquer, rentar mans, etc.) es duen a terme durant tota la jornada així com es precissa.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Doncs cada dia realitzem el mateix procés que he explicat en el punt anterior. L’únic que canvia és l’activitat de després del pati, abans de dinar però es mantenen igual els rituals d’entrada, les hores de les menjades i migdiada, la sortida al pati...
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
En tot moment és la mestra qui decideix com s’ha d’ensenyar, què s’ha d’ensenyar, quina activitat s’ha de dur a terme i avaluar. De fet les educadores d’aquest centre a finals de mes ja preparen la programació del mes següent i es regeixen per aquesta programació el·laborada per elles.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?
Jo pens que els infants són uns grans imitadors dels adults i en aquestes edats absorbeixen tot el que veuen. Els adults som un referent important pels infants i pens que qualsevol fet, reacció, moviment, comportament s’ha de fer amb cura perquè els infants a part de grans imitadors són uns grans observadors també.
A part d’això, l’adult ha de donar seguretat afectiva a l’infant i respectar el ritme individual de cada un, no interferir i mantenir una escolta atenta i activa.
4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
A l’escoleta hi ha una aula de nadons, dues de 1-2 anys i dues de 2-3 anys. Totes estan organitzades per espais. I és l’educadora de cada una de les aules que l’organitza.
Les parets estan decorades amb distints dibuixos i murals, ... que fan referència al tema que s’està treballant a l’aula, encara que també hi ha alguns materials de temes anteriors que per la seva rellevança amb temes posteriors segueixen a l’aula encara que, tal vegada, situats en llocs menys vistosos i menys llamatius pels infants. També penjem feinetes fetes pels infants com dibuixos, manualitats, etc...
Llevat de l’aula dels nadons, en les altres trobem taules i cadires en un racó en concret on hi menjem, pintem... normalment estan agrupades (depenent del nombre d’infants a l’aula) per grups de 6-8 infants, com és en el cas de la meva aula. Cada cadira dur el nom de l’infant que s’hi asseu.
A l’aula podem realitzar diferents activitats amb diferents agrupaments com activitats en petit grup: el·laboració de murals, mòvils de figures...
Activitats de gran grup com tallers en el pati, sortides al parc de dafora l’escola, jocs al pati, jocs populars. I activitats conjuntes amb l’aula de davora així com també amb les altres aules tipus celebracions festives...
Els materials de l’aula també estan agrupats pel tipus d’activitat per la qual s’empren.
La mestra decideix quan començar una activitat i normalment té establert en l’horari la durada de l’activitat, encara que en determinades ocasions els que marquen la durada són els infants en el sentit que quan l’educadora denota cert cansament per part dels infants, falta d’interès, etc... posem punt i final a l’activitat.
Per tant, podríem dir que encara que les educadores programin i es marquin uns horaris, aquests en ocasions són flexibles a possibles canvis dins de la jornada.
En quant a la pregunta quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Si ens referim els infants i en l’aula de 1-2 anys normalment és l’educadora que intervé quan sorgeix un problema entre infants. Rares vegades arriben ells a una sol·lució almenys a l’aula on jo vaig realitzar les pràctiques. Encara que a mesura que anava avançant el curs i poc a poc eren ells que emprant diferents tècniques arribaven a una sol·lució. S’ha de tenir en conte que en aquesta aula no hi havia cap infant que parlés encara i, per tant era difícil que entre ells arribessin a acords.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
A aquesta aula d’1-2 anys els infants van més pel seu conte. Encara no interactuen gaire entre ells, el seu joc és bastant individual inclús a l’hora de fer activitats col·lectives. I realment s’ajuden a aprendre observant-se a ells mateixos i observant els altres, fent imitacions, provant...
Repeteixo que així com el curs anava avançant també es veien avanços en aquest sentit.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Expressant emocions, sentiments, desitjos a través del llenguatge verbal i no verbal.
7. Com s’interectua amb les famílies?
Hi ha una espècie d’atril a l’entrada de l’aula amb un diari que va el·laborant l’educadora dia a dia explicant què han fet avui els infants i també un suro es penja un registre dels infants amb tot el que han fet, menjat, etc... en el dia d’avui.
Els pares tenen oportunitat de comunicar a les educadores possibles contratemps a l’arribada a l’escola, mentre els nens esperant que arribin tots juguen a l’estora així com també quan acaba la jornada escolar. Alguns ho fan a través d’una agenda escolar viatgera (va i ve cada dia de casa a l’escola i de l’escola a casa).
Es fan reunions informatives de caire general i després per aules, etc...
La interacció amb els pares, és contínua.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Que jo recordi no hi ha cap pla d’acollida ni pels infants ni pels mestres. Fan l'adaptació dels infants però jo no hi vaig ser present encara que quan hi vaig arribar, hi havia infants que encara els costava una mica separar-se dels seus pares i estar a l'ecoleta.
CONCEPTE D’INFANT
L’infant és un ésser capaç, un ésser social, actiu, creatiu, participatiu... amb un gran potencial cognitiu i afectiu.
És un subjecte competent amb capacitat de construir-s’hi a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les pròpies experiències i intercanvis amb l’entorn.
Un ésser que demanda que l’adult l’atengui de forma afectiva i significadora, amb capacitat d’expressar-se i comunicar-se. Que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual. Un ésser en desenvolupament, un desenvolupament com a procés global i individual i com una persona humana que té drets.
Com un ésser que vol ser i ha de ser escoltat. No n’hi ha prou en mostrar interès. S’ha de sentir la necessitat dels infants per reconèixer-los la capacitat de donar opinions, idees i propostes útils per a nosaltres. Així la relació amb ells serà correcta, entre ciutadans i ciutadanes adults i petits, però ciutadans tots de ple dret. De no fer-ho, potser podrem fer regals als infants i passar amb ells estones divertides i simpàtiques (especialment per a nosaltres), però quedaran sempre exclosos dels seus drets, perquè quedaran sempre com a “futurs ciutadans i ciutadanes” o, si ho preferiu així, com a “menors”.
Quan els infants diuen PROU! Francesco Tonucci
No hay comentarios:
Publicar un comentario